CA/Prabhupada 1065 - En primer lloc hom ha de saber que ell no és aquest cos material



660219-20 - Lecture BG Introduction - New York

Ara, quan estem així contaminats materialment, això es diu la nostra etapa condicionada. Etapa condicionada. I l'ego fals, la falsa consciència ... La falsa consciència s'exhibeix sota la impressió que "jo sóc un dels productes d'aquesta naturalesa material". Això es diu ego fals. Totes les activitats materials, yasyātmabuddhiḥ kuṇape tridhātuke (SB 10.84.13). Yasyātmabuddhiḥ kuṇape tridhātuke, hom que està absort en els pensaments del concepte corporal. Ara, tota la Bhagavadgītā va ser explicada pel Senyor perquè Arjuna representava ell mateix el concepte corporal. Així que hom s’ha d’alliberar de la concepció corporal de la vida. Aquesta és l'activitat preliminar d'un trascendentalista que vol alliberar-se, que vol ser alliberat. Primer ha de saber que ell no és aquest cos material. Així que aquesta consciència o consciència material ... Quan estem lliures d'aquesta consciència material, això es diu mukti. Mukti o alliberament significa alliberar-se de la consciència material. En el Śrīmad Bhāgavatam també es diu en la definició de l'alliberament: Muktir hitvānyathā rūpaṁ svarūpeṇa vyavasthitiḥ (SB 2.10.6). Svarūpeṇa vyavasthitiḥ. Mukti significa l'alliberament de la consciència contaminada d'aquest món material, i situar-se en l'estat de consciència pura. I tot l'ensenyament, l'ensenyament de la Bhagavadgītā, està canalitzat a despertar aquesta consciència pura. Ens trobarem a la darrera etapa de la instrucció de la Bhagavadgītā que Kṛṣṇa li està preguntant a Arjuna si està ara en la consciència purificada. Si era a la consciència purificada. La consciència purificada és actuar d'acord amb les directrius del Senyor. Això és consciència purificada. Aquesta és tota la suma i substància de la consciència purificada. La consciència ja hi és, però perquè som part i porcions, és la raó per la qual ens veiem afectats. Hi ha afinitat a veure’s afectat per les modalitats materials. Però el Senyor, sent Suprem mai es veu afectat. Mai es veu afectat. Aquesta és la diferència entre el Senyor Suprem ... El Suprem Senyor i les ...

Ara bé, aquesta consciència és ... Què és aquesta consciència? Aquesta consciència és "jo sóc". Què sóc jo? En la consciència contaminada aquest "jo sóc" vol dir que "jo sóc el senyor de tot el que m'envolta". Aquesta és la consciència impura. "jo sóc el que gaudeix". Tot el món material es mou i cada ésser humà pensa "Jo sóc el senyor i sóc el creador d'aquest món material". La consciència té dos moviments psíquics o dues divisions psíquiques. Una d'elles és que "jo sóc el creador" i l'altra és "jo sóc el que gaudeix". En realitat el Senyor Suprem és el creador i també el que gaudeix. I les entitats vivents, sent parts integrals del Senyor Suprem, no són en realitat les creadores o les que gaudeixen, sinó les cooperadores. Igual passa amb una màquina. Una part de la màquina és cooperadora, una part és cooperadora. Així podem observar la constitució del nostre cos. En el cos tenim mans, tenim cames, també ulls, tots aquests instruments treballen, però aquestes parts integrals del cos no són les que gaudeixen, l'estómac és el que gaudeix. Les cames ens porten d'un lloc a un altre. Les mans recullen, les mans preparen aliments, les dents masteguen, i totes, totes les parts del cos, es dediquen a satisfer a l'estómac perquè l'estómac és la realitat principal dins de l'organització d'aquest cos. Tot hauria de donar-se a l'estómac. Prāṇopahārac ca yathendriyāṇām (SB 4.31.14). Igual que pots veure florir un arbre regant les seves arrels. Pots tenir un cos saludable ... Les diferents parts del cos: les mans, les cames, els ulls, les orelles, els dits, tot es manté en un estat saludable quan les parts cooperen amb l'estómac. De la mateixa manera, l'Ésser vivent Suprem, el Senyor, és el que gaudeix. És el que gaudeix i també és el creador. I nosaltres, vull dir, els éssers vivents subordinats, els productes de l'energia del Senyor Suprem, estem només per cooperar amb Ell. Aquesta cooperació ajudarà. Per exemple, si agafem un aliment amb els dits, Si els dits pensen que "Per què hauríem de donar aquest aliment a l'estómac? Anem a gaudir ". Això és un error. Els dits no poden gaudir. Si els dits volen experimentar el gaudi d'aquest aliment, els dits han de posar-ho a l'estómac.