CA/Prabhupada 1071 - Si ens associem amb el Senyor, si cooperem amb Ell, aleshores també ens tornem feliços



660219-20 - Lecture BG Introduction - New York

Potser també cal que recordem, quan parlem de "Kṛṣṇa", que aquest no és un nom sectari. El nom de "Kṛṣṇa" significa el plaer més enlairat. És confirmat que el Senyor Suprem és la reserva, el dipòsit de tot plaer. Tots cobegem el plaer: “Ānandamayo 'bhyāsāt” (Vedāntasūtra 1.1.12). Les entitats vivents del Senyor, com que estem plenes de consciència, per tant, la nostra consciència empaita la felicitat... felicitat. El Senyor també és perpètuament feliç, i si ens associem amb el Senyor, si cooperem amb Ell, si participem de l’associació amb Ell, aleshores també ens tornem feliços. El Senyor davalla damunt d’aquest món mortal per a manifestar els seus passatemps a Vṛndāvana ple de felicitat. Quan el Senyor Srī Kṛṣṇa era a Vṛndāvana, les seves activitats amb els seus amics pastorets, amb les seves donzelles, amb les seves amigues, les seves damisel·les amigues, i amb els habitants de Vṛndāvana, i la seva ocupació de pastoreig de vaques a la seva infantesa, i tots aquests passatemps del Senyor Kṛṣṇa eren plens de felicitat. Tot Vṛndāvana, tota la gent de Vṛndāvana anaven darrere d’ell. No percebien res sinó Kṛṣṇa. Fins i tot el Senyor Kṛṣṇa va impedir al seu pare, Nanda Mahārāja, que adorés el semidéu Indra, perquè Ell volia establir que les persones no tenen necessitat d’adorar cap altre semidéu tret de la Suprema Personalitat de Déu, perquè l’objectiu final de la vida és retornar a la llar del Senyor Suprem. La llar del Senyor Kṛṣṇa és descrita a la Bhagavadgītā, al capítol quinzè, vers sis:

na tad bhāsayate sūryo
na śaśāṅko na pāvakaḥ
yad gatvā na nivartante
tad dhāma paramaṁ mama
(BG 15.6)


Pel que fa a la descripció d’aquest cel etern, quan parlem del “cel”, com que tenim una concepció material del cel, per tant; pensem en el cel amb sol, lluna, estrelles, i tot això. Però el Senyor diu que al cel etern no li cal el sol: “Na tad bhāsayate sūryo na śaśāṅko na pāvakaḥ” (BG 15.6)… ni en aquest cel etern hi ha necessitat de lluna. “Na pāvakaḥ” significa que tampoc no hi ha necessitat d’electricitat o foc per a il·luminar-nos perquè el cel espiritual ja està il·luminat pel Brahmajyotih. “Brahmajyoti, yasya prabhā” (Bs 5.40); els raigs de la llar suprema. Ara, en aquests dies en què la gent està intentant d’arribar a altres planetes, no és gaire difícil d’entendre la llar del Senyor Suprem. La llar del Senyor Suprem és al cel espiritual i s’anomena “Goloka”. A la Brahmāsaṁhitā això és molt bellament descrit: “Goloka eva nivasaty akhilātmabhūtaḥ” (Bs 5,37). El Senyor, encara que resideix eternament a la seva llar, Goloka, és tanmateix “akhilātmabhūtaḥ”. Ens hi podem apropar des d’aquí, també. I el Senyor, per tant, ve a manifestar la seva forma veritable: “Saccidānandavigraha” (Bs 5.1) per tal que nosaltres no hàgim d’imaginar; no és una qüestió d’imaginació.