CA/Prabhupada 1078 - Absort amb la ment i la intel·ligència, les vint-i- quatre hores pensant en el Senyor



660219-20 - Lecture BG Introduction - New York

Quan assoleixes un sentit fort d’amor pel Senyor Suprem, llavors és possible continuar amb l’acompliment del nostre deure i alhora recordar al Senyor. Llavors, hem de desenvolupar aquest sentit de la mateixa manera que Arjuna sempre pensava en el Senyor. Ell, durant vint-i-quatre hores, no podia oblidar a Kṛṣṇa ni durant un segon. Company constant de Kṛṣṇa i alhora, un guerrer. El Senyor Kṛṣṇa no va aconsellar a Arjuna que renunciés a la seva lluita, i que anés al bosc, que anés a l’Himalaya a meditar’ Quan el sistema de ioga va ser aconsellat a Arjuna, Arjuna ho va refusar , “aquest sistema no és possible per a mi” Llavors el Senyor digué “yoginām api sarveṣāṁ madgatenāntarātmanā (BG 6.47). Madgatenāntarātmanā śraddhāvān bhajate yo māṁ sa me yuktatamo mataḥ. Així que, una persona que pensa sempre en el Senyor Suprem és el yogī més gran, el suprem jñānī, i alhora també és el més gran devot El Senyor aconsella que tasmāt sarveṣu kāleṣu mām anusmara yudhya ca (BG 8.7) "Com a kṣatriya no pots abandonar la lluita. Has de lluitar. Així, alhora, si practiques recordar-me sempre, llavors serà possible, "antakāle ca mām eva smaran (BG 8.5), "llavors serà possible recordar-me també en el moment de la mort." Mayy arpitamanobuddhir mām evaiṣyasy asaṁśayaḥ. Altra vegada, Ell diu que no hi ha cap dubte. Si un està entregat completament al servei cap al Senyor, al servei amorós transcendental cap al Senyor, mayy arpitamanobuddhir (BG 8.7) Perquè, en realitat, no treballem amb el nostre cos. Treballem amb la nostra intel•ligència i la nostra ment. Així que, si la nostra intel•ligència i la nostra ment sempre es troben pensant en el Senyor Suprem, llavors, naturalment, els nostres sentits també es troben ocupats en el servei cap al Senyor. Aquest és el secret de la Bhagavadgītā Un ha d’ aprendre aquest art: com algú pot arribar a esdevenir absort, tant per la ment com per la intel•ligència, pensant en el Senyor les vint-i-quatre hores? I, això l’ajudarà a transferir-se en el regne de Déu o en l’atmòsfera espiritual,després de deixar aquest cos material. Els científics moderns, porten anys i anys provant d’arribar al planeta de la Lluna i encara no ho han assolit Però aquí, en la Bhagavadgītā, hi ha un suggeriment: Suposem que un home viu cinquanta anys més i així ningú prova d’elevar-se cap a les idees espirituals durant cinquanta anys. Això és una molt bona idea Però inclús si durant deu anys o cinc anys un prova aquesta pràctica sincerament mayy arpitamanobuddhir (BG 8.7). És simplement un qüestió pràctica. I aquesta pràctica pot ser possible molt fàcilment pel procés devocional, śravaṇaṁ Śravaṇaṁ. El procés més fàcil és escoltar.

śravaṇaṁ kīrtanaṁ viṣṇoḥ
smaraṇaṁ pādasevanam
arcanaṁ vandanaṁ dāsyaṁ
sakhyam ātmanivedanam
(SB 7.5.23)

Aquests nou processos. Així el procés més fàcil és simplement escoltar.