CA/Prabhupada 1069 - La religió transmet la idea de la fe. La fe pot canviar, però el sanātanadharma, a causa de la seva pròpia naturalesa, no ho pot fer
660219-20 - Lecture BG Introduction - New York
Com s’ha esmentat anteriorment, en el sanātanadharma, el Senyor Suprem és sanātana (‘etern’) i la llar transcendental, que es troba més enllà del cel espiritual, també això és sanātana. I les entitats vivents, també elles són sanātana. Així doncs, l’associació del Senyor Suprem sanātana i les entitats vivents sanātana, en la llar eterna sanātana, és l'objectiu últim de la forma de vida humana. El Senyor Suprem es mostra tan generós vers les entitats vivents perquè totes, sense excepció, són reconegudes com a filles seves. El Senyor declara: sarvayoniṣu kaunteya sambhavanti mūrtayo yāḥ (BG 14.4) cadascuna de les entitats vivents, cada tipus d’entitat vivent’, etc.). Existeix una gran varietat d'éssers vius segons el seu diferent karma, però el Senyor afirma que Ell és el pare de tots Per això, davalla i encoratja a totes aquestes ànimes condicionades oblidades que retornin al sanātanadharma, al cel sanātana, i així, l'entitat vivent sanātana podrà instal•lar-se de nou en la seva posició sanātana, en associació eterna amb el Senyor. El propi Senyor Suprem es fa present a través de diferents encarnacions. Ell envia els Seus servidors més íntims, ja siguin fills ó associats ó ācāryas, per a recuperar les ànimes condicionades.
Per tant, el sanātanadharma no es refereix a cap tipus d’ordre religiosa sectària sinó que és la funció eterna de les entitats vivents eternes en relació amb el Senyor Suprem etern. Fins ara, el sanātanadharma ha estat concebut com tot allò que fa referència a la dimensió eterna. Śrīpāda Rāmānujācārya ha definit la paraula sanātana com “allò que mai no ha tingut principi, ni mai no tindrà fi”. I quan parlem de sanātanadharma tenim garantit per l’autoritat de Śrīpāda Rāmānujācārya que mai no té principi, ni tampoc final. La paraula religió és una mica diferent de la paraula sanātanadharma. La religió transmet la idea de la fe. La fe pot canviar. Hom pot tenir fe en un procés determinat i al cap d’un temps fer un canvi de fe i adoptar-ne una altra. Però el sanātanadharma vol dir ‘allò que no pot ser canviat, allò que no pot ser canviat”. Igual que l'aigua i la liquiditat. La liquiditat no pot ser modificada a partir de l'aigua. La calor i el foc. La calor no pot ser canviada a partir del foc. De la mateixa manera, la funció eterna de l'entitat vivent eterna, coneguda com sanātanadharma, no pot ser modificada. No és possible canviar-la. Nosaltres hem d’esbrinar en què consisteix aquesta funció eterna de l'entitat vivent eterna. Quan parlem de sanātanadharma, per tant, cal creure en l’autoritat de Śrīpāda Rāmānujācārya quan diu que mai no té principi, ni fi. I allò que no té fi, ni principi, no pot ser una cosa sectària o limitada per cap frontera. Quan fem una conferència sobre el sanātanadharma, les persones que pertanyen a alguna creença religiosa no-eterna poden considerar erròniament que estem tractant sobre alguna cosa sectària Però si aprofundim en el tema i l’observem sota el prisma de la ciència moderna, serà possible que considerem el sanātanadharma com l’afer de tots els pobles del món, és més, de totes les entitats vivents de l'univers. La fe religiosa no-sanātana pot tenir alguns principis basats en els annals de la societat humana, però no concep cap història sota la visió del sanātanadharma ja que segueix emplaçada en la història de les entitats vivents. De manera que les entitats vivents estan preocupades, i ho constatem a través de l'autoritat dels śāstras, pel fet que els éssers vius mai no neixen ni moren. En la Bhagavadgītā s'afirma clarament que l'entitat vivent mai no neix i mai no mor. És eterna, indestructible i continua vivint després de la destrucció del seu cos material temporal.