View source for CA/Prabhupada 1070 - La prestació de servei és l'Eterna Religió de l'Ésser Viu

<!-- BEGIN CATEGORY LIST -->
[[Category:1080 Catalan Pages with Videos]]
[[Category:Prabhupada 1070 - in all Languages]]
[[Category:CA-Quotes - 1966]]
[[Category:CA-Quotes - Lectures, Bhagavad-gita As It Is]]
[[Category:CA-Quotes - in USA]]
[[Category:CA-Quotes - in USA, New York]]
[[Category:CA-Quotes - Introduction to Bhagavad-gita As It Is]]
[[Category:Introduction to Bhagavad-gita As It Is in all Languages]]
[[Category:French Language]]
<!-- END CATEGORY LIST -->
<!-- BEGIN ORIGINAL VANIQUOTES PAGE LINK-->
<div class="center">
'''<big>[[Vaniquotes:Service is a thing which is the constant companion of the living being, and therefore it may be safely concluded that rendering of service by a living being is the eternal religion|Original Vaniquotes page in English]]</big>'''
</div>
----
<!-- END ORIGINAL VANIQUOTES PAGE LINK-->

<!-- BEGIN VIDEO LINK -->
{{youtube_right|jf8XlK47ihQ|La prestació de servei és l'Eterna Religió de l'Ésser Viu<br/>- Prabhupāda 1070}}
<!-- END VIDEO LINK -->

<!-- BEGIN AUDIO LINK -->
<mp3player>File:660220BG-NEW_YORK_clip14.mp3</mp3player>
<!-- END AUDIO LINK -->

<!-- BEGIN VANISOURCE LINK -->
'''[[Vanisource:660219-20 - Lecture BG Introduction - New York|660219-20 - Lecture BG Introduction - New York]]'''
<!-- END VANISOURCE LINK -->

<!-- BEGIN TRANSLATED TEXT -->
En relació al concepte anterior de sanātanadharma, podem  provar d’entendre el concepte de religió partint del significat de l’arrel sànscrita de la paraula dharma, que es refereix a “allò que està sempre en contacte amb l’objecte particular”. Tal com ja hem mencionat, quan parlem de foc s’entén que al mateix temps en el foc, hi ha calor i llum. Sense calor i sense llum, la paraula foc no té sentit. De la mateixa manera hem de trobar la part essencial que sempre està acompanyant un ésser viu. Aquesta part que, constant, acompanya l’ésser vivent és la seva eterna qualitat i la part eterna de la qualitat de l’ésser viu, és la seva religió eterna. Quan Sanātana Gosvāmī li preguntà al Senyor Śrī Caitanya Mahāprabhu sobre la svarūpa – ja hem parlat sobre la svarūpa de cada ésser vivent- svarūpa o la constitució real de l’ésser viu, el Senyor va respondre que la posició constitucional de l’entitat vivent és la de prestar servei a la Suprema Personalitat de Déu. Però si analitzem aquesta part de la declaració del Senyor Caitanya, hi podem ben bé veure que cada ésser viu està constantment ocupat en l’assumpte de prestar servei a algun altre ésser viu. Un ésser viu serveix un altre ésser viu en diferents capacitats i, en fer-ho, l’entitat vivent gaudeix de la vida. Un animal inferior, serveix un ésser humà; un servent, serveix el seu amo; A serveix l’amo B; B serveix l’amo C i C serveix l’amo D i així, successivament. En aquestes circumstàncies, podem veure que un amic serveix un altre amic; que la mare serveix el fill; que l’esposa serveix el marit o que el marit serveix l’esposa. Si es segueix buscant en aquest esperit, es veurà que no hi ha cap excepció en la societat de l’ésser viu on no s’hi trobi l’activitat de servei. El polític presenta el seu manifest davant del públic i convenç els votants de la seva capacitat de servei. El votant també dona al polític el seu vot valuós amb l’expectativa que el polític doni servei a la societat. El botiguer serveix el client i l’artesà serveix el capitalista. El capitalista serveix la seva família i la família serveix el seu cap en termes de l’eterna capacitat de l’ésser etern. D’aquesta manera podem veure que cap ésser viu està exempt de la pràctica de prestar servei als altres éssers vius i, per tant, podem concloure que el tema servei és el company constant de l’ésser viu i, conseqüentment, podem afirmar amb seguretat que la prestació de servei per part d’un ésser viu és la religió eterna del propi ésser viu. Quan un home manifesta que pertany a un particular tipus de fe amb referència al seu propi temps i circumstàncies particulars del seu naixement i, per tant, diu que és hindú, musulmà, cristià, budista o de qualsevol altre secta i subsecta, aquestes designacions no són sanātanadharma. Un hindú pot canviar a seva fe i arribar a esdevenir musulmà o un musulmà pot canviar la seva fe i tornar-se hindú o cristià, etc., però en totes les circumstàncies, un canvi de fe religiosa com aquest no permet que una persona canviï la seva eterna ocupació de prestar servei a altri. Un hindú, un musulmà o un cristià, en totes les circumstàncies, és servent d’algú i, per tant, practicar un tipus particular de fe no s’ha de considerar com sanātanadharma. Però el company constant de l’ésser viu, que és prestar servei, sí que és sanātanadharma. Així que, de fet, estem relacionats en la relació de servei amb el Senyor Suprem. El Senyor Suprem és el Gaudidor Suprem i nosaltres, les entitats vivents, som eternament els Seus suprems servidors. Hem estat creats per a aquest gaudi i en participar-hi, participarem en aquest etern gaudi amb la Suprema Personalitat de Déu, que ens fa feliços i no pas altrament. Independentment, tal com ja hem explicat, qualsevol part del cos, la mà, els peus, els dits o qualsevol altra part, independentment, no pot ser feliç sense la cooperació amb l’estómac. De forma similar, l’entitat vivent no podrà ser mai feliç sense prestar el seu servei amorós transcendental al Senyor Suprem. Així, en la Bhagavadgītā, el culte als diferents semidéus no s’aprova. I no s’aprova perquè... es diu a la Bhagavadgītā, capítol setè, vers vintè ([[Vanisource:BG 7.20|BG 7.20]]), que el Senyor diu: “kāmais tais tair hṛtajñānāḥ prapadyante'nya devatāḥ. kāmais tais tair hṛtajñānāḥ”. Aquells que estan dirigits per la luxúria, només ells adoren els semidéus i no el Senyor Suprem, Kṛṣṇa.
<!-- END TRANSLATED TEXT -->