View source for CA/Prabhupada 1068 - Hi ha tres tipus d'activitats d'acord amb les diferents modalitats de la naturalesa

<!-- BEGIN CATEGORY LIST -->
[[Category:1080 Catalan Pages with Videos]]
[[Category:Prabhupada 1068 - in all Languages]]
[[Category:CA-Quotes - 1966]]
[[Category:CA-Quotes - Lectures, Bhagavad-gita As It Is]]
[[Category:CA-Quotes - in USA]]
[[Category:CA-Quotes - in USA, New York]]
[[Category:CA-Quotes - Introduction to Bhagavad-gita As It Is]]
[[Category:Introduction to Bhagavad-gita As It Is in all Languages]]
[[Category:Catalan Language]]
<!-- END CATEGORY LIST -->
<!-- BEGIN NAVIGATION BAR -- DO NOT EDIT OR REMOVE -->
{{1080 videos navigation - All Languages|Catalan|CA/Prabhupada 1067 - Cal que acceptem la Bhagavadgītā sense interpretació i sense retallar-la|1067|CA/Prabhupada 1069 - La religió transmet la idea de la fe. La fe pot canviar, però el sanātanadharma, a causa de la seva pròpia naturalesa, no ho pot fer|1069}}
<!-- END NAVIGATION BAR -->
<!-- BEGIN ORIGINAL VANIQUOTES PAGE LINK-->
<div class="center">
'''<big>[[Vaniquotes:In the Bhagavad-gita it is clearly explained that there are three kinds of activities according to the different modes of nature: the activities of goodness, the activities of passion, the activities of ignorance|Original Vaniquotes page in English]]</big>'''
</div>
----
<!-- END ORIGINAL VANIQUOTES PAGE LINK-->

<!-- BEGIN VIDEO LINK -->
{{youtube_right|wDpXpBrCTr4|Hi ha tres tipus d'activitats d'acord amb les diferents modalitats de la naturalesa<br />- Prabhupāda 1068}}
<!-- END VIDEO LINK -->

<!-- BEGIN AUDIO LINK -->
<mp3player>https://s3.amazonaws.com/vanipedia/clip/660219BG-NEW_YORK_clip12.mp3</mp3player>
<!-- END AUDIO LINK -->

<!-- BEGIN VANISOURCE LINK -->
'''[[Vanisource:660219-20 - Lecture BG Introduction - New York|660219-20 - Lecture BG Introduction - New York]]'''
<!-- END VANISOURCE LINK -->

<!-- BEGIN TRANSLATED TEXT -->
El Senyor, que és pūrṇam o completament perfecte queda fora de l’afectació de les lleis de la naturalesa material. Per tant, hauríem de ser prou intel•ligents per entendre que, excepte el Senyor, ningú no és propietari de res que existeixi dins l'Univers. Això s'explica en la Bhagavadgītā: 

<div class="quote_verse">
:ahaṁ sarvasya prabhavo
:mattaḥ sarvaṁ pravartate
:iti matvā bhajante māṁ
:budhā bhāva-samanvitāḥ
:([[Vanisource:BG 10.8 (1972)|BG 10.8]])
</div>

El Senyor Suprem és el creador original absolut. També és el creador de Brahmā, Ell és el creador. Això queda explicat. Ell és el creador de Brahmā. En el capítol 11è, on el Senyor Suprem és anomenat prapitāmaha (‘besavi patern’) ([[Vanisource:BG 11.39 (1972)|BG 11.39]]) perquè Brahmā, que també ha estat creat pel Senyor, és anomenat pitāmaha ('avi patern ’). Per tant, Ell és el creador de l'avi, també. Així doncs, ningú no ha de pretendre ser el propietari de res, sinó que ha d'acceptar les coses que li ha atorgat el Senyor Suprem com la seva quota de manteniment. Fins el moment, hi ha molts exemples de com hem d'utilitzar les adjudicacions del Senyor. Això també queda explicat en la Bhagavadgītā. Arjuna va decidir en un principi que no volia lluitar. Aquest era el seu propòsit. Arjuna va dir al Senyor que no podria gaudir del regne després de matar els seus propis parents. I aquesta visió de les coses era deguda a la seva concepció del cos. Al identificar el seu cos amb ell mateix i els cossos dels familiars amb els dels germans, els nebots, el sogre o l’avi, considerava els familiars com l’expansió del seu propi cos i pensava, d'aquesta manera, satisfer les seves pròpies demandes corporals. I tota aquesta qüestió va ser explicada pel Senyor tan sols per fer canviar el punt de vista de les coses. I ell va estar d’acord en treballar sota les directrius del Senyor. I ell va dir: kariṣye vacanaṁ tava ([[Vanisource:BG 18.73 (1972)|BG 18.73]])

Per tant, en aquest món els éssers humans no estan fets per lluitar com si fossin gats i gossos. Han de ser suficientment intel•ligents per prendre consciència de la importància de la vida humana i negar-se a actuar com a animals ordinaris. Un ésser humà ha de ser conscient de la finalitat última de la vida humana. Aquesta idea és transmesa a través de tota la literatura vèdica i la seva essència queda palesa en la Bhagavadgītā. El destinatari de la literatura vèdica és l'ésser humà i no els gats i els gossos. Els gats i els gossos poden matar altres animals que li serveixen d’aliment, i això, a ells, no els hi suposa cap mena de pecat. Però, quan un home mata a un animal sols per a satisfer el seu paladar descontrolat, llavors ell esdevé el responsable d’haver trencat les lleis de la naturalesa. En la Bhagavadgītā s'explica clarament que hi ha tres tipus d'activitats d'acord amb les diferents modalitats de la naturalesa: les activitats de la bondat, les activitats de la passió i les activitats de la ignorància. De la mateixa manera, també hi ha tres tipus d’aliments: els aliments en la modalitat de la bondat, de la passió i de la ignorància. Tots ells estan clarament definits, i si seguim correctament les directrius de la Bhagavadgītā la nostra vida al complert serà purificada i, en última instància, serem capaços d'assolir el nostre destí. Yad gatvā na nivartante tad dhama paramaṁ mama ([[Vanisource:BG 15.6 (1972)|BG 15.6]]).

Aquesta informació queda reflectida en la Bhagavadgītā, on s’exposa que més enllà d'aquest cel material hi ha un altre cel espiritual que és anomenat el cel sanātana (‘etern’). En aquest nostre cel, en aquest cel cobert, trobem que tot és temporal. Ell es manifesta, es manté durant un temps, ens dóna alguns productes incidentals i llavors decreix i finalment s'esvaeix. Aquesta és la llei d'aquest món material. Si tu prens aquest cos, prens una fruita o quelcom que s'hagi creat aquí, al final tot s’aniquila. Però, més enllà d'aquest món temporal hi ha un altre món, la informació del qual es troba en les següents paraules: paras tasmāt tu bhāvaḥ anyaḥ ([[Vanisource:BG 8.20 (1972)|BG 8.20]]). Hi ha una altra naturalesa que és eterna, la naturalesa sanātana,. I el jīva (‘l’alè vital’), que també es defineix com a sanātana. Mamaivamso jīvabhūtaḥ  jīvaloke  sanātanaḥ ([[Vanisource:BG 15.7 (1972)|BG 15.7]]). Sanātana significa ‘etern’. I el Senyor també es defineix com sanātana en el capítol 11è. Així doncs, com a resultes d’haver obtingut tots nosaltres una relació íntima amb el Senyor Suprem, tots som qualitativament iguals. El sanātanadharma i la Suprema Personalitat sanātana i les entitats vivents sanātana es troben en el mateix pla qualitatiu. Per tant, l'objectiu global de la Bhagavadgītā és fer reviure la nostra dimensió sanātana o sanātana, que es diu sanātanadharma  o l’ocupació eterna de l'entitat vivent. Actualment estem ocupats en diferents activitats de caràcter temporal i totes aquestes activitats han de ser purificades. Quan renunciem a totes aquestes activitats temporals, parityajya sarvadharmān ([[Vanisource:BG 18.66 (1972)|BG 18.66]]), i acceptem realitzar les activitats segons desitja el Senyor, això és anomenat ‘la nostra vida pura’.
<!-- END TRANSLATED TEXT -->