CA/Prabhupada 0641 - El devot no té cap petició personal
Lecture on BG 6.1 -- Los Angeles, February 13, 1969
Deixeble: Capítol sis. Sāṁkhyā Yoga.Vers núm. 1 La Suprema personalitat de Déu va dir: "qui no està lligat als fruits del seu treball i treballa com està obligat a fer-ho, segueix el camí dels renunciants i és un veritable místic, i no aquell que no encén cap foc ni executa cap deure"(Bhagavadgītā 6.1) Significat: en aquest capítol el Senyor explica que el procés del sistema del yoga òctuple és un mitjà per controlar la ment i els sentits. No obstant, això és quelcom difícil d'assolir per a la majoria de les persones, sobre tot en aquesta era de Kali. Malgrat que el sistema òctuple del yoga es recomani en aquest capítol, el Senyor emfatitza que el procés del karma yoga o actuar amb consciència de Kṛṣṇa és millor. Tothom en aquest món es mou per mantenir la seva família i aconseguir els béns que necessita, però ningú no treballa si no és per algun interès personal, alguna gratificació personal, bé sigui concreta o genèrica. El camí de la perfecció el marca l'actuació amb consciència de Kṛṣṇa i no amb la finalitat de gaudir dels fruits del treball. Obrar amb consciència de Kṛṣṇa és el deure de cada ésser viu ja que per la seva constitució tots són part del Suprem. Les parts del cos treballen per satisfer tot el cos. Les extremitats del cos no actuen per a la seva pròpia satisfacció, sinó per a la satisfacció del tot complert. De la mateixa manera, l'entitat vivent que actua per a satisfer el tot suprem, i no per a la satisfacció personal, és el saṃnyāsin perfecte, el yogin perfecte De vegades els saṃnyāsin creuen falsament que han quedat alliberats de tots els deures materials, I en conseqüència deixen de celebrar agni hotra yajña (sacrifici del foc)
Prabhupāda: Hi ha alguns yajña que han de ser realitzats per tothom, per a la purificació... així que un saṃnyāsin no està obligat a realitzar els yajña... ...de manera que, abandonant l'execució del ritual del yajña, de vegades pensen que estan alliberats. Però, en realitat, tret que s'arribi al nivell de consciència de Kṛṣṇa, hom no pot plantejar-se l'alliberament. (segueix)
Deixeble: però, en realitat, ells tenen un interès personal, perquè tenen per finalitat esdevenir u amb el Brahman impersonal.
Prabhupāda: Sí. Hi ha un propòsit. Els impersonalistes tenen una pretensió, esdevenir u amb l'Ésser Suprem impersonal. Però el devot no té cap propòsit. Ell simplement es dedica a servir Kṛṣṇa per a la satisfacció de Kṛṣṇa. No volen res a canvi. Això és devoció pura. De la mateixa manera que el senyor Caitanya diu: na dhanaṁ na janaṁ na sundarīṁkavitāṁ vā jagadīśa kāmaye. (CC Antya 20.29(Śikṣāṣṭaka 4) "No vull cap riquesa, no vull cap nombre de seguidors, no vull cap bona esposa. Simplement deixem estar ocupat al teu servei". Això és tot. Aquest és el sistema del bhakti yoga. Quan el senyor Nṛsiṁhadeva li va preguntar a Prahlāda Maharājā: "el meu noi estimat, has patit tant per mi, així que el que vulguis demana-m'ho". Així ell s'hi negà: "Senyor estimat, no estic fent negocis amb tu... ...perquè hagi de tenir una remuneració per servir-te". Això és devoció pura. Així que els yogin i els jñānin desitgen ser u amb el Suprem. Per què u amb el Suprem? Degut a que tenen una experiència amarga, a causa de la separació de les coses materials. Però un devot no pateix això. El devot es manté, encara que separat del Senyor, gaudint plenament del servei del Senyor.(continua...)
Deixeble: Aquest desig és superior a qualsevol desig material, però no deixa de motivar-lo un interès personal. De manera semblant, el yogin místic que practica el sistema del ioga amb els ulls entreoberts, suspenent totes les activitats materials, desitja algun tipus de satisfacció per a si mateix. Però la persona actuant...
Prabhupāda: En realitat els yogin volen algun poder material, Aquesta és la perfecció del yoga. No perfecció, aquest és un dels procediments. De la mateixa manera que si realment estàs practicant els principis regulatius del yoga aleshores pots obtenir vuit tipus de perfecció. Pots ser més lleuger que una volva de cotó. Pots ser més pesant que una roca. Pots aconseguir qualsevol cosa, el que vulguis, d'immediat De vegades fins i tot pots crear un planeta. Hi ha aquests yogin poderosos... Viśvāmitra yogī ho va fer. Volia obtenir un home d'una palmera. Per què l'home s'hauria d'engendrar durant deu mesos dins el ventre de la mare? Es produiran com fruits. Ell ho va fer d'aquesta manera. Així que, de vegades, els yogin són tant poderosos que poden fer-ho. Tots aquests són poders materials. Aquests yogin també seran derrotats. Quant de temps poden tenir aquest poder material? Així que els bhakti yogin, no volen res semblant. (Continua... si.)
Deixeble: No obstant, una persona que actua amb consciència de Kṛṣṇa treballa per a la satisfacció del tot, sense un interès personal. Una persona conscient de Kṛṣṇa no desitja la seva pròpia satisfacció. La seva mesura de l'èxit la constitueix la satisfacció de Kṛṣṇa i així és el saṃnyāsin perfecte, el yogin perfecte. El senyor Caitanya, el símbol més elevat i perfecte de la renunciació, prega de la manera següent: "Oh! Senyor tot poderós, no tinc cap desig d'acumular riquesa, ni de gaudir de dones belles, ni vull tenir cap seguidor. L'únic que vull tenir a la meva vida és servir-te amb amor i devoció, naixement rere naixement."
Prabhupāda: Així que un devot ni tan sols vol la salvació. Per què el senyor Caitanya diu "naixement rere naixement" ? Els salvacionistes volen aturar, els nihilistes volen posar fi a aquesta forma de vida material. Però Caitanya Mahāprabhu diu: "naixement rere naixement". Això significa que està disposat a sotmetre's a tot tipus de patiments materials naixement rere naixement. Però què és el que desitja? Ell simplement vol estar ocupat al servei del Senyor. Aquesta és la perfecció. (Penso que pots parar. Aturat aquí)