CA/Prabhupada 1059 - Tothom té una relació personal amb el Senyor
660219-20 - Lecture BG Introduction - New York
Tan bon punt un es converteix en devot del Senyor, ja té una relació directa amb el Senyor. Aquest és un tema molt llarg, però breument es pot afirmar que un devot pot estar en relació amb la Suprema Personalitat de Déu de cinc maneres: un pot ser un devot en estat passiu, es pot ser un devot en estat actiu, Es pot ser un devot com a amic, es pot ser un devot com pare, i es pot ser un devot com a amant conjugal. Així, Àrjuna va ser un devot en relació d'amistat amb el Senyor. El Senyor pot esdevenir un amic. Per suposat, entre la seva amistat i el concepte d'amistat que tenim al món terrenal hi ha una diferència abismal. Es tracta d'una amistat transcendental que... No és que qualsevol tindrà una mateixa relació amb el Senyor. Tothom té una relació particular amb el Senyor i aquesta relació particular és avivada per la perfecció del servei devocional. En l'estat present de la nostra vida no només hem oblidat el Senyor Suprem, sinó també hem oblidat la nostra relació eterna amb el Senyor. Cada ésser viu, entre molts, molts milions i bilions d'éssers vius... tot i cada ésser viu té eternament una relació particular amb el Senyor. D'això se'n diu svarūpa. Svarūpa. I gràcies al procés del servei devocional un pot reviure aquest svarūpa en un mateix. Aquest estadi s'anomena svarūpasiddhi, la perfecció de la pròpia forma essencial natural d'un mateix. Àrjuna, doncs, va ser un devot i estava en contacte amb el Senyor Suprem a través de l'amistat.
Ara, aquest coneixement de la Bhagavadgītā això és explicat a Àrjuna, i com Àrjuna ho va acceptar? Això també ha de ser destacat. Al capítol desè es fa esment de com Àrjuna va acceptar la Bhagavadgītā. Justament així:
- arjuna uvāca
- paraṁ brahma paraṁ dhāma
- pavitraṁ paramaṁ bhavān
- puruṣaṁ śāśvataṁ divyam
- ādi-devam ajaṁ vibhum
- āhus tvām ṛṣayaḥ sarve
- devarṣir nāradas tathā
- asito devalo vyāsaḥ
- svayaṁ caiva bravīṣi me
- (BG 10.12-13)
- sarvam etad ṛtaṁ manye
- yan māṁ vadasi keśava
- na hi te bhagavan vyaktiṁ
- vidur devā na dānavāḥ.
- (BG 10.14)
Ara, Àrjuna diu, després d'escoltar la Bhagavadgītā de la Suprema Personalitat de Déu, va acceptar Kṛṣṇa com a paraṁ brahma, el Suprem Brahman. Brahman. Tot ésser vivent és Brahman, però el Suprem Ésser Viu o la Suprema Personalitat de Déu és el Suprem Brahman or el Suprem Ésser Viu. I "paraṁ dhāma". "Paraṁ dhāma" vol dir que Ell és el suprem sostenidor de tot. I "pavitram". "Pavitram" significa que Ell és pur de tota contaminació material. I Ell és anomenat "puruṣam". "Puruṣam" vol dir "el suprem gaudidor"; "śāśvatam". "śāśvata" significa que des del principi de tot Ell és la primera persona; "divyam", transcendental; "devam", la Suprema Personalitat de Déu; "ajam", mai nascut; "vibhum", el més gran.
Ara bé, un pot dubtar que, com que Kṛṣṇa era l'amic d'Àrjuna, per aquesta raó ell va poder dir tot això al seu amic. Però Àrjuna, precisament per foragitar tota aquesta mena de dubtes de la ment dels lectors de la Bhagavadgītā, estableix la seva afirmació basant-se en les autoritats. Va dir que el Senyor Śrī Kṛṣṇa és acceptat com la Suprema Personalitat de Déu no només per ell, Àrjuna, sinó també és acceptat així per autoritats com ara Nārada, Asita, Devala, Vyāsa. Aquestes personalitats són grans personalitats en la propagació del coneixement vèdic. Són acceptats per tots els ācāryāḥ (els mestres). Per això, Àrjuna diu que "tot el que Tu m'has explicat fins ara, ho accepto com completament perfecte.